EDIFICACIONS FORA DEL POBLE: MASOS, CASETES DE TROS I ALTRES CONSTRUCCIÓNS

  Les casetes de tros i altres construccions semblants constitueixen un element important de les explotacions agràries, ramaderes o forestals, atès que proporcionen sopluig a les persones i els animals, alhora que permeten guardar les eines i, temporalment, les collites.N’hi ha de diferents estils, segons les comarques, les característiques del terreny, els materials disponibles, les necessitats que motiven la seva construcció, etc. Des de les més modernes fetes d’obra, semblants als habitatges dels pobles fins a les de pedra seca o els simples sopluigs, hi ha tot un ventall de models. Totes tenen en comú que permetien fer-hi estades més o menys llargues, i fins i tot habitar-hi de forma permanent.

  Avui en dia, les necessitats de disposar d’aquestes instal·lacions han canviat; allà on s’ha abandonat el cultiu de la terra i la ramaderia, han caigut en desús, i en les explotacions modernes, o bé no en calen per la facilitat de desplaçament, o bé s’han de construir de dimensions adients per encabir-hi la maquinària actual.

  És sabut que a la vall de Capafonts la pràctica agrària ha experimentat una davallada dràstica en els darrers cinquanta o seixanta anys. La terra conreada és escassa, cultius propis d’aquesta muntanya, com el castanyer, han desaparegut, pràcticament no es tallen boscos, i ja ningú fa carbó. Per aquest motiu, la majoria de les casetes o barraques s’han abandonat, amb les conseqüències lògiques de degradació o desaparició.

  A Capafonts hi ha casetes i masos escampats per tot el terme, encara que en algunes partides hi abunden més, com al Pla d’en Cot o a Barrulles, i en alguna no n’hi ha cap, com al Toll. Unes són en estat ruïnós, sense teulada, i conserven únicament fragments de les parets. D’altres, en canvi, són senceres, com les que encara estan en ús i algunes que ja fa anys que s’abandonaren, però que continuen en bon estat. Finalment, d’un nombre gens menyspreable se’n conserven a penes alguns vestigis que donen fe de la seva existència.

  En els llistats que segueixen s’han inclòs totes les construccions que s’han pogut trobar, amb independència de l’estat actual. La majoria es localitzen fàcilment, però d’altres estan envoltades de vegetació, i només algunes restes en donen testimoni. No descartem que hi pugui haver vestigis d’alguna més, perduda entre els boscos i les bardisses.


 Podéu trobar les edificiacions organitzades per categories (en aquesta pàgina) o bé a través d'un mapa interactiu del nostre terme.

mapa_interactiu



Molins

   Els tres que hi ha a la Fou i un d’antic al Barral del qual es conserven restes.

             
Molí del Balenyà Molí del Mig Molí de més Avall


Masos

   A Capafonts s’anomena mas aquella construcció que disposa de tot allò que és necessari per fer-hi estada i probablement en alguna època serviren d’habitatge més o menys permanent. Qualificar una construcció com a mas no depèn de la grandària, atès que n’hi ha que tenen a penes una quinzena de metres quadrats de planta, mentre d’altres són d’unes dimensions, diguem-ne, més d’acord amb allò que ha de ser una explotació agrícola. Alguns no es diferencien gaire de les casetes ni per les dimensions ni per l’estructura. I fins i tot és freqüent referir-se a una caseta citant-la com a mas. Un element diferenciador pot ser que en els masos hi ha sempre dues o més estances, mentre que a les casetes, aquesta és una circumstància totalment excepcional.

             
Mas de Fortet Mas del Carles Mas del dineral Mas de la Mistera


Masets i casetes

   Les construccions de tipus mitjà s’anomenen, de vegades indistintament, maset, caseta i alguns fins i tot en diuen masos: la qüestió de la terminologia no és gens clara.
   Per defecte, les casetes són més grans que els masets i tenen estances per guardar productes del camp  com palla, patates, etc. Per exemple la caseta del Llarg, la del Blaió...
   No hi ha uniformitat, tant pel que fa als materials emprats com a l’estructura i a les dimensions, que van des de les que a penes hi pot fer estada una persona fins a les que tenen molts metres quadrats. Les més abundants són les de mida mitjana, entre dotze i vint metres, repartits en un o dos nivells.
   La majoria de les construccions són fetes a base de materials nobles: pedra, fusta i teules. Les parets són de pedra seca, sovint amb cantoneres ben treballades. En algunes, les juntes de les pedres són tapades amb fang, argamassa o ciment, mentre en altres no hi ha cap material d’unió. Ocasionalment l’exterior és arrebossat amb guix o argamassa. Les obertures són simples: una porta amb un tronc que fa de llinda i si hi ha finestra, igual. La teulada pot ser a una aigua o a dues, coberta amb canyís i teules i excepcionalment algun bocí de placa ondulada.
             
En breu...


Barraques de pedra

   Són més senzilles i servien per sopluig, per guardar les eines o la collita, i circumstancialment per fer-hi estades molt curtes. Amb dues excepcions –la del Ros i la del Pocurull–, no hi ha cap material aliè a la pedra que es troba a l’entorn. Amb bocins cantelluts o poc treballats es feren les parets, la porta i la volta, encaixant les peces amb gran habilitat, formant estructures, la majoria de les quals han resistit el pas del temps i es mantenen en molt bon estat. Com passa a les casetes, les dimensions són variables, i van des de les que a penes hi cap un jaç fins a les que tenen una desena de metres quadrats. Cal remarcar que són poc visibles, talment com si volguessin passar desapercebudes, camuflades en el paisatge, en una simbiosi perfecta amb l’entorn.

             
Barraca d'en Ros Barraca d'en Marino Barraca del Vermell


Tancats per bestiar

   La ramaderia extensiva requereix disposar de llocs per tancar el bestiar quan anava a pasturar lluny del corral. Als terrenys calcaris és freqüent trobar-hi balmes i coves més o menys grans, que podien fer aquesta funció. Per aquest motiu, aquestes cavitats naturals han estat condicionades des de sempre per fer-hi estada persones o animals, a base de construir un tancat de pedra seca o lligada amb fang. A Capafonts n’hi ha algunes, de mides diverses, i han estat emprades per tancar el bestiar a la nit, i excepcionalment com a refugi de famílies senceres quan passà el front, l’any 1939.

             
Cova del Roquero Cova Fosca Pilanot del Canya