Ocupaven tot aquest espai situat al capdamunt del poble, a quatre vents i ideal per a batre. Podem suposar que son quasi tan antigues com el poble -amb tot, segurament la més antiga es la de cal Vilalta- perquè les lloses i els marges que les sustenten així ho fan pensar. Avui només es conserva integra la de cal Cerdà, també la més ben conservada i i per tant la més interessant. A la de cal Balenyà hi ha els dipòsits de l'aigua i una casa, a la de cal Batistó, la més alta, una casa de nova planta, i a la de Cal Llarg la torre de l'aigua i una casa a mig fer.
Al mes de juliol, temps de batre, el tràfec del lloc era impressionant; hi podia haver batuda simultània a les quatre eres, però més tard, quan acabaven les batudes de blat, també servien per a batre l'erb, els fesols, les faves i els cigrons; també per estendre tota mena d'aliments per tal d'eixugar-los; un els seus marges feia de recer a les dones que cosien al sol tardoral.
Als anys quaranta i cinquanta del segle passat, els últims que van veure conreus de cereals al terme, s'hi van instal·lar màquines de batre per abreujar els temps que demanava l'activitat del batre, i fou llavors quan l'espectacle va arribar a ser dantesc; enormes muntanyes de garbes esperant el torn, carros pujant i baixant tot el dia, homes alimentant la màquina moguda per un tractor, traginant sacs de gra, borrasses de palla que es portaven d'alt del cap per descarregar-les a les diferents pallisses escampades pel poble, i la canalla saltant damunt la palla per pitjar-la –un esport perillós i molt cansat perquè a l'estona la calor i l'estrago es feien insuportables, i a més hi havia el perill de quedar colgat. Avui ningú permetria un joc tan perillós.
Encara podia ser més dantesc. Molts homes imaginaven una calamitat que no va arribar de miracle: la possibilitat que tots aquells munts de palla i garbes s'encenguessin i el poble es transformés en una descomunal torxa. Aquesta fou una de les raons per instal·lar les ultimes màquines que van funcionar en llocs a la vora del poble on hi havia més espai, no feien falta tants esforços per pujar-ho tot d'alt de les Eres, i hi havia menys perill. La fi del conreu dels cereals, que venia de l'antigor, va provocar uns grans canvis a l'economia, a les feines del camp, i als costums. Darrere d'aquets canvis hi ha el despoblament i el pas d'una economia agrària a una de serveis. Les Eres del Calvari son l'espai testimonial de l'activitat més frenètica de tot l'any, activitat que va perdurar des de la creació del poble fins fa mig segle. Mai cap generació havia vist una transformació tan traumàtica com l'actual.
[Veure]
L'era del Batistó als anys 30
Les eres sense edificar als anys 60
Fotografia: Jordi Fort Besora
Les eres sense edificar als anys 60
Fotografia: Jordi Fort Besora
A l'actualitat (2019)
Fotografia: Enric Fort Ferrer
-Les Eres del Calvari
-Era del Rector
-Era del Ros
[Tornar a l'Índex]