Cementiri |
|
Mossèn Aleix fou capellà de Capafonts a principis del segle XX; era un home de molta empenta i, vist que al cementiri del poble cada vegada que es feia un clot sortien molts ossos, decidí fer un nou fossar. El poble comprà un terreny a Cal Blaió, al Tros de l'Era, i allà es va construir el nou cementiri. La gent ha conservat el nom de Tros de l'Era per referir-se a algú que ha deixat aquest món: "Ja l'han portat al Tros de l'Era". Es va inaugurar l'any 1920 i, com que aquell any no hi hagué cap mort, la gent deia que per poder-lo estrenar potser caldria matar algú. El Cementiri Nou té trets modernistes: la porta de ferro, els petits ornaments del nínxols antics, i sobretot el llibret que acredita la seva propietat, que és una mostra molt reeixida de document de l'època, una petita joia de les arts impreses. Després de cent anys, tot i que foren escapolats de manera salvatge ara fa mig segle, els xiprers són uns exemplars molt bonics i, en conjunt, el recinte és polit i elegant. Al peu de la creu que es troba al centre de l'espai, hi ha una làpida de marbre amb els vint-i-un noms dels qui van morir a la Guerra Civil. A la paret de l'església, a partir del 1940 s'hi podia llegir una inscripció feta sense cap dignitat, on només hi constava José Antonio i los mártires de la Cruzada, i ningú del poble; es veu que a Capafonts tots els morts foren rojos. Amb la primera arrebossada de la façana del temple, a principis de la dècada dels cinquanta, els paletes la van acabar de tapar, i ja no la recorda ningú. Després de la guerra, de manera immediata, hi foren sepultats els cossos dels soldats morts que havien quedat escampats per la vall, potser una desena, soldats anònims de qui no es va saber mai la identitat. |
|
|
|
-Els Rentadors -Cal Macià -El Cementiri nou -El Cementiri vell -Escoles -Cinema [Tornar a l'Índex] |