La foto amb la plaça plena de gent, com mai més ha passat, està feta el dia que es va celebrar al poble l'Aplec Excursionista de les Comarques del l'Alt Camp i s'hi poden veure, encara jovenets, els arbres de què parlem. Passada la guerra, només quedaven dues moreres de paper: una mascle, a l'est, i una femella a l'altre costat, que feia uns fruits molts dolços; aquesta segona devia trobar poca terra i creixia esquifida si la comparem amb l'altra; tant esquifida que a la dècada dels cinquanta del segle passat va morir i només va quedar la que avui encara és viva, i que tothom coneix com l'Arbre de la Plaça. Sembla que els dos arbres que hi havia més a prop de l'església foren sacrificats durant la guerra, perquè els camions i els carros poguessin entrar sense noses a l'església convertida en cooperativa popular.
L'arbre de la Plaça també ha tingut una vida atzarosa, tot i que des del primer moment va créixer ufanós, segurament perquè les seves arrels arribaven als corrals de cal Fortet, de cal Pere Roc i de cal Pere Ros; als tres corrals sempre hi havia abundants rebrots d'aquestes arrels i un fou trasplantat pel Joan Roquero al Cementiri Vell, on va créixer amb força normalitat fins que l'any 2019 una ventada va trencar-lo de soca-rel; va viure mig segle aproximadament. El seu pare, l'arbre de la Plaça, ja ha fet els cent anys, i la seva existència no ha estat fàcil, perquè la morera de paper té soca i ramatge molt febles, i el vent l'ha castigat sovint. Als anys quaranta del segle passat va estar a punt de morir perquè el camió del cal Gravat el va envestir i l'hi va fer una ferida a la soca i encara en pateix les conseqüències.
De l'arbre de la Plaça algú n'haurà d'escriure un llibre. Tota la canalla del poble vam créixer enfilats dalt de les seves branques mentre ens explicàvem els secrets més íntims. La gent, asseguda als pedrissos, prenia la fresca sota el fullam. Els marxants que paraven a la plaça sempre ho feien a la seva ombra: la Teresina de Prades amb betes i fils, l'Antonio de Miravet amb el carro farcit de càntirs, gerres, taronges..., el peixater de Cambrils hi deixava la bicicleta amb la caixa lligada al porta-paquets plena de sardines, lluços, pops..., el senyor Pere de Barcelona hi acanava les peces de cotó per tallar llençols per a les noies que s'havien de casar... Sota l'arbre de la Plaça hi han passat coses molt importants: els milicians del POUM cremaren l'Església, i al cap de pocs dies intentaren emportar-se les campanes per fer canons, però la gent del poble ho va impedir jugant-se la vida; el capellà que als anys cinquanta, per tocar diner volia despenjar amb un ternal la campana mitjana però que la gent també ho va evitar; les ballades de sardanes; als anys quaranta, els ballets que van fer els joves acompanyats pel so de l'acordió del Tomàs Batistó, l'harmònica del Pep Fortet i una fulla d'heura que feia cantar un guarda civil...; però, sobretot, les dones fent torn per omplir les eïnes a la font. Alguna cosa escrita sí que la tenim, però tot el que aquell tronc torturat ha vist no cabria en una enciclopèdia.
Hem trobat una pista que pot ser vàlida per determinar-ne l'edat. El 19 de març de 1918, dia de Sant Josep, l'Ajuntament prengué l'acord de celebrar per primera vegada a Capafonts la Festa de l'Arbre. Es convidà la mestra per tal de què contribuís a l'organització, i d'altra banda, l'alcalde, que aleshores era Josep Cavallé, rebé l'encàrrec de proporcionar quatre acàcies i dos arbres de passeig, amb la indicació expressa de què s'havien de plantar a la plaça, davant de l'església.
Suposem que l'arbre actual és un dels que foren plantats aleshores; i tenint en compte la data en què es feu la plantació podem afirmar que l'arbre ja és centenari des de l'any 2018.
[Veure]
Aplec Excursionista el 26 de maig de 1935
Donant ombra a la plaça l'any 1964
Fotografia: Jordi Fort Besora
Festa Major del 1973
Fotografia: Jordi Fort Besora
L'any 1976 des de el campanar
Fotografia: Jordi Fort Besora
Serrant una branca malmesa l'any 1988
Fotografia: Jordi Fort Besora
L'arbre a l'actualitat (2019)
Fotografia: Enric Fort
-La Font
-L'Abeurador
[Tornar a l'Índex]