Les Eres del Calvari |
|
També dites "Les Eres" son quatre, la del Llarg, la del Batistó, la de cal Balenyà i la de cal Cerdà. Ocupaven tot aquest espai situat al capdamunt del poble, a quatre vents i ideal per a batre. Podem suposar que son quasi tan antigues com el poble -amb tot, segurament la més antiga es la de cal Vilalta- perquè les lloses i els marges que les sustenten així ho fan pensar. Avui només es conserva integra la de cal Cerdà, també la més ben conservada i i per tant la més interessant. A la de cal Balenyà hi ha els dipòsits de l'aigua i una casa, a la de cal Batistó, la més alta, una casa de nova planta, i a la de Cal Llarg la torre de l'aigua i una casa a mig fer. Al mes de juliol, temps de batre, el tràfec del lloc era impressionant; hi podia haver batuda simultània a les quatre eres, però més tard, quan acabaven les batudes de blat, també servien per a batre l'erb, els fesols, les faves i els cigrons; també per estendre tota mena d'aliments per tal d'eixugar-los; un els seus marges feia de recer a les dones que cosien al sol tardoral. Als anys quaranta i cinquanta del segle passat, els últims que van veure conreus de cereals al terme, s'hi van instal·lar màquines de batre per abreujar els temps que demanava l'activitat del batre, i fou llavors quan l'espectacle va arribar a ser dantesc; enormes muntanyes de garbes esperant el torn, carros pujant i baixant tot el dia, homes alimentant la màquina moguda per un tractor, traginant sacs de gra, borrasses de palla que es portaven d'alt del cap per descarregar-les a les diferents pallisses escampades pel poble, i la canalla saltant damunt la palla per pitjar-la –un esport perillós i molt cansat perquè a l'estona la calor i l'estrago es feien insuportables, i a més hi havia el perill de quedar colgat. Avui ningú permetria un joc tan perillós. |
|
[Veure] |
|
|
|
-Les Eres del Calvari -Era del Rector -Era del Ros [Tornar a l'Índex] |