El llamp al campanar 1949 |
|
Deuria ser aproximadament l’any 1949, essent capellà de Capafonts mossèn Joan, quan un dia de l’estiu, va caure un llamp terrible al campanar. Era el moment de la consagració quan es va sentir com una explosió molt forta. El mossèn i l’escolà, el Baptista Ferrer, van anar per terra i tothom es va esverar molt pensant que havien tirat una bomba. Per tota la nau del temple s’escampà una gran polseguera, un ferum de sofre, i caigueren del sostre alguns guixots. Tots els presents sortiren precipitadament i alguns patiren cops i trepitjades. El llamp que va baixar des del penell, llavors no hi havia parallamps, cap al cor on hi havia asseguts al banc de vora la porta, al racó, quatre homes ja grans: el Joan Petit pare, el Forner, l’avi de ca l’Ermitanet i el Joaquim Oficial, que sofriren cremades. A la barana de fusta com sempre, alguns joves que es llençaren escales avall per fugir, però sortosament quan arribaren a baix, el Pep Fortet i el Joan Llarg, recordaren que a dalt hi havia homes. Tornaren a pujar corrents i veieren que dos d’ells tenien la roba encesa, cremant, i com pogueren apagaren les flames i demanaren socors. El Joan Forner patí cremades molts greus que l’obligaren a traslladar la seva residencia a Prades a casa d’un familiar, on el metge el curava diàriament. L’avi Ermitanet també va sofrir cremades, però més lleus. El Joan Petit quedà també molt afectat i el Joaquim Oficial va patir una lleu cremada al cul. Tres d’ells, els més grans, quedaren molt afectats per l’ensurt i les cremades fins la seva mort que no fou immediata però prematura per aquesta causa. Llavors no hi havia ambulàncies ni metges a qui trucar d’urgència i tothom va fer el que va poder. |
|
|
|
-Festa de la restauració de l'Ermita de Barrulles -El llamp al campanar -Inauguració de la llum l'any 1953 [Tornar a l'Índex] |