Diego López Bonillo
Existeixen formacions de tosca a tota la Mediterrània, tant a la part europea com l’africana: precisament el nom travertí deriva d’unes pedreres a Tivoli, localitat propera a Roma, d’on s’extreia el material emprat en la construcció a la capital de l’imperi.
A Catalunya abunden els dipòsits de tosca: Banyoles, Conques, Sant Miquel del Fai, etc. A petita escala, són molt abundants en els terrenys del Sistema Mediterrani.
A Capafonts existeixen mostres d’aquest material en diferents punts de la vall, amb el jaciment més important al paratge anomenat precisament Les Tosques. Veiem algunes característiques d’aquest tipus de roca, el procés de formació i l’aprofitament que ha tingut en èpoques passades i a l’actualitat.
Per formar-se la tosca són necessàries dues coses:
-Que l’aigua sigui rica en bicarbonat de calç.
-Que hi hagi material per enganxar-se la calç solidificada.
La primera d’aquestes condicions es compleix a Capafonts a les aigües que procedeixen dels terrenys calcaris. Fonts com la Llódriga, el Pujol o la Mistera, per exemple, tenen altes concentracions del carbonat càlcic. En canvi, l’absència d’aquest compost a les poquíssimes fonts que hi ha a la part nord, en terrenys granítics i pissarrencs, explica que no es trobin travertins en aquesta part de la vall.
La presència de carbonat a les surgències de la vall és una conseqüència de la configuració geològica de l’entorn i les propietats de les roques que el formen. La font de la Llódriga, igual que d’altres com la del Rafelet, el Toll, la del Fortet o la del Jaume Poma és a la base del massís dels Motllats, una estructura formada per capes horitzontals de materials del Secundari o Mesozoic, concretament del període triàsic i de la capa inferior del juràssic, el lias. Exceptuant la capa inferior, el Buntsandstein, formada per gresos rogencs pràcticament impermeables, les altres són formades per roques calcàries, bàsicament dolomies, amb gruixos que poden superar els tres cents metres. Aquestes roques no són totalment compactes, sinó que presenten fissures per on s’infiltra l’aigua de la pluja o la neu, de manera que una part considerable circula per l’interior.
Les roques calcàries es dissolen en l’aigua, sobretot si la temperatura és baixa, formant galeries, llacs, corrents subterranis, aquífers i coves o avencs. Podem comparar, doncs, la massa dels Motllats com una esponja enorme, o com un formatge de Gruyère per on circulen les aigües seguint les lleis de la gravetat fins trobar un lloc d’evacuació. El coneixement exacte d’aquesta dinàmica és complicat per la impossibilitat de comprovar-ho directament, però és de suposar que allò que s’observa en la multitud de coves que es poden explorar es reprodueix exactament igual a l’interior.
En el seu camí les aigües incorporen els materials dissolts i formen corrents continus que surten a l’exterior, a les fonts. La més important pel cabal és l’esmentada de la Llódriga, que no és altra cosa que la sortida a l’exterior d’un riu subterrani.
Com es forma la tosca
El procés de la conversió de la calç dissolta en tosca té lloc a la intempèrie quan la temperatura de l’aigua és inferior als 30 graus. En aquestes condicions es produeix una reacció química formant la calcita, que s’enganxa als elements vegetals o animals.
Entre els punts on es pot trobar tosca a la vall, n’hem triat dos, que són significatius per una raó o altra: les Tosques i la cova de l’Argany. N’hi ha d’altres, però són formacions puntuals i menys importants.
A la vall de Capafonts els dipòsits més importants de tosca es localitzen en el tram inicial del riu Brugent, allà on la font de la Llódriga forma un cabal continu. Aigües avall, en un tram d’uns 400 metres, hi ha una successió de petits desnivelles alternant amb trams amb poc pendent, per acabar en un salt, que és el límit inferior on existeix tosca.
En aquest recorregut i especialment en el tram inferior, s’acumulen els materials travertínics, aprofitant l’escassa velocitat de l’aigua en els replans, o bé formant barreres de la pròpia roca o agregant-se a algun arbre caigut o arrossegat en alguna avinguda. La major part dels materials són al final d’aquest tram, al marge dret, on el corrent ha de salvar un desnivell d’una desena de metres. En aquest punt, la tosca barrava el pas de l’aigua que s’havia d’obrir camí entre masses de roca formades per la mateixa aigua, formant una cascada amb una mena de pou a la base, mentre que al costat dret havia format una cova i una font, que no era altra cosa que l’aigua infiltrada pels intersticis de la roca. La construcció d’una presa va malmetre l’indret, i on hi havia el salt ara hi ha un mur de formigó.
Seguint riu amunt, es troben petits ressalts de roca travertínica o alguna soca d’arbre travessera al corrent i coberta de tosca.
En resum, les formes capricioses d’aquest tipus de roca, els blocs compactes arrossegats per les avingudes, els petits desnivells que es troben en tot el tram, ha donat lloc a un paratge d’una bellesa extraordinària. El conjunt és emmarcat per una vegetació de ribera densa amb gran varietat florística, que acaba de completar la qualitat d’un paisatge fluvial d’un valor indiscutible.
El dipòsit de tosca fou aprofitat pels habitants de Capafonts com a material de construcció: es serrava la roca i s’obtenien plafons per envans, aprofitant la lleugeresa del material i la facilitat d’obtenció.
Al valor estètic cal afegir el científic, atès que hi ha prou elements per fer un estudi acurat de l’origen, la datació temporal, la identificació dels elements orgànics incorporats a la roca, l’anàlisi de tot allò que forma el conjunt, el caràcter diferenciador respecte d’altres formacions similars existents a la vall, etc.
| Salt d'aigua al paratge de les Tosques, just sota al dic. |
| Materials travertínics cobrint completament la part inferior del dic. |
La bellesa pràcticament intacta del paratge, amb l’excepció del dic, no ha passat desapercebuda pels amants de la natura, que s’atansen per gaudir dels valors estètics presents en tot el tram. Les autoritats locals de Capafonts, conscients de l’interès que té aquest indret, han preparat un itinerari que el recorre en la seva totalitat, amb els elements necessaris per facilitar-ne la contemplació.
Com passa amb els llocs on hi ha afluència de visitants, i atès que no tothom té prou consciència cívica, el paratge corre el risc de patir algun tipus de degradació per mal ús. La presència de deixalles és, de moment un dels problemes que han d’afrontar els responsables del territori, però hi ha el risc d’altres agressions que caldria preveure.
La cova de l’Argany
El barranc del Fort és un altre curs de caràcter intermitent que baixa dels Motllats. Cap a la meitat del curs, salva un desnivell d’uns quinze metres: l’aigua ha recobert de tosca el saltant, formant una cascada travertínica, que ha format una cova al peu. En aquest racó algunes microformes expliquen de forma clara el procés de formació del travertí.
Es tracta d’un lloc poc conegut fins temps recents; s’hi accedeix per un senderó que surt del camí del grau i que fa cap a un replà cobert de bosc esclarissat al peu del saltant i de la cova de la base. El lloc és encisador i de visita obligada pels amants de les formacions naturals extraordinàries
La resta dels dipòsits de tosca a la vall es limiten a petites mostres en algunes fonts, com la de la Mistera o les esmentades més amunt i algunes infraestructures d’una certa antiguitat on ha precipitat el carbonat de calç, cobrint progressivament l’obra. Tenim l’exemple del mateix dic que clou l’espai de les Tosques o el “Pantano” del Rebollar. El primer data dels anys seixanta del passat segle i el segon uns trenta anys abans. Ambdós mostren les concrecions calcàries que, en el cas del segon, cobreixen totalment l’obra de fàbrica.
A la perifèria del massís dels Motllats existeixen llocs on també se n’ha format. Esmentem, per exemple, el Niu de l’Àliga, aigües avall de les fonts del Glorieta, a Mont-ral, al paratge anomenat també les Tosques, a Vilaplana, o els Gorgs de la Febró. Totes tenen el mateix origen i mostren l’espectacularitat d’aquest tipus de fenòmens.
| Salt d'aigua de la cova de l'Argany. |