La Vall de Capafonts - Masos, casetes de tros i altres construccions

EDIFICACIONS FORA DEL POBLE: MASOS, CASETES DE TROS I ALTRES CONSTRUCCIÓNS

  Les casetes de tros i altres construccions semblants constitueixen un element important de les explotacions agràries, ramaderes o forestals, atès que proporcionen sopluig a les persones i els animals, alhora que permeten guardar les eines i, temporalment, les collites.N’hi ha de diferents estils, segons les comarques, les característiques del terreny, els materials disponibles, les necessitats que motiven la seva construcció, etc. Des de les més modernes fetes d’obra, semblants als habitatges dels pobles fins a les de pedra seca o els simples sopluigs, hi ha tot un ventall de models. Totes tenen en comú que permetien fer-hi estades més o menys llargues, i fins i tot habitar-hi de forma permanent.

  Avui en dia, les necessitats de disposar d’aquestes instal·lacions han canviat; allà on s’ha abandonat el cultiu de la terra i la ramaderia, han caigut en desús, i en les explotacions modernes, o bé no en calen per la facilitat de desplaçament, o bé s’han de construir de dimensions adients per encabir-hi la maquinària actual.

  És sabut que a la vall de Capafonts la pràctica agrària ha experimentat una davallada dràstica en els darrers cinquanta o seixanta anys. La terra conreada és escassa, cultius propis d’aquesta muntanya, com el castanyer, han desaparegut, pràcticament no es tallen boscos, i ja ningú fa carbó. Per aquest motiu, la majoria de les casetes o barraques s’han abandonat, amb les conseqüències lògiques de degradació o desaparició.

  A Capafonts hi ha casetes i masos escampats per tot el terme, encara que en algunes partides hi abunden més, com al Pla d’en Cot o a Barrulles, i en alguna no n’hi ha cap, com al Toll. Unes són en estat ruïnós, sense teulada, i conserven únicament fragments de les parets. D’altres, en canvi, són senceres, com les que encara estan en ús i algunes que ja fa anys que s’abandonaren, però que continuen en bon estat. Finalment, d’un nombre gens menyspreable se’n conserven a penes alguns vestigis que donen fe de la seva existència.

  En els llistats que segueixen s’han inclòs totes les construccions que s’han pogut trobar, amb independència de l’estat actual. La majoria es localitzen fàcilment, però d’altres estan envoltades de vegetació, i només algunes restes en donen testimoni. No descartem que hi pugui haver vestigis d’alguna més, perduda entre els boscos i les bardisses.

Podéu trobar les edificiacions organitzades per categories (en aquesta pàgina) o bé a través d'un mapa interactiu del nostre terme.

Molins

   Aprofitant el cabal del riu a la part final del seu recorregut pel terme, a la vora del Pont Vell i a la Fou, hi ha tres molins: el Molí de Més Amunt o del Balanyà, el Molí del Mig i el Molí de Més Avall o de la Manugra.
   Els tres devien ser de propietat eclesiàstica fins a la desamortització, moment en què potser van passar a mans de cal Batistó i posteriorment a algun descendent que va fundar cal Balanyà.
   El Molí de més avall va funcionar fins als anys quaranta del segle XX, de manera esporàdica a causa del seu escàs rendiment per la falta de cabal d'aigua.
   El Molí del Balenyà fou el que va tenir més activitat, però aquesta escassetat d'aigua va fer que es construís el Molí del Mig per aprofitar les aigües que venien del riu del Barral.
   La farina que fornia la mola d'aquest darrer no era gaire bona i, antigament, la gent del poble ja anaven als molins de la Riba i al del Salvat, situat sota Siurana, per a moldre el seu blat . Hem trobat algunes restes d'un molí més antic situat sota el Cubilàs, al riu del Barral, que tenia la resclosa a tocar del camí de Barrulles.

   [Veure el mapa interactiu]

▼ Clicar damunt les fotografies per més informació:


	Molí del Balenyà		Molí del Mig		Molí de més Avall

Masos

A Capafonts s’anomena mas aquella construcció que disposa de tot allò que és necessari per fer-hi estada i probablement en alguna època serviren d’habitatge més o menys permanent. Qualificar una construcció com a mas no depèn de la grandària, atès que n’hi ha que tenen a penes una quinzena de metres quadrats de planta, mentre d’altres són d’unes dimensions, diguem-ne, més d’acord amb allò que ha de ser una explotació agrícola. Alguns no es diferencien gaire de les casetes ni per les dimensions ni per l’estructura. I fins i tot és freqüent referir-se a una caseta citant-la com a mas. Un element diferenciador pot ser que en els masos hi ha sempre dues o més estances, mentre que a les casetes, aquesta és una circumstància totalment excepcional.

[Veure el mapa interactiu]

▼ Clicar damunt les fotografies per més informació:


	Mas de Fortet		Mas del Carles		Mas del dineral		Mas de la Mistera

Masets i casetes

   Les construccions de tipus mitjà s’anomenen, de vegades indistintament, maset, caseta i alguns fins i tot en diuen masos: la qüestió de la terminologia no és gens clara. Per defecte, les casetes són més grans que els masets i tenen estances per guardar productes del camp com palla, patates, etc.
   No hi ha uniformitat, tant pel que fa als materials emprats com a l’estructura, des de les que a penes hi pot fer estada una persona fins a les que tenen molts metres quadrats. Les més abundants són les de mida mitjana, entre dotze i vint metres, repartits en un o dos nivells.
   La majoria de construccions són fetes a base de materials nobles: pedra, fusta i teules. Les parets són de pedra seca, sovint amb cantoneres ben treballades. En algunes, les juntes de les pedres són tapades amb fang, argamassa o ciment, mentre en altres no hi ha cap material d’unió. Les obertures són simples: una porta amb un tronc que fa de llinda i si hi ha finestra, igual. La teulada pot ser a una aigua o a dues, coberta amb canyís i teules i excepcionalment algun bocí de placa ondulada.

   [Veure el mapa interactiu]

▼ Clicar damunt les fotografies per més informació:


	En breu...

Barraques de pedra

Són més senzilles i servien per sopluig, per guardar les eines o la collita, i circumstancialment per fer-hi estades molt curtes. Amb dues excepcions –la del Ros i la del Pocurull–, no hi ha cap material aliè a la pedra que es troba a l’entorn. Amb bocins cantelluts o poc treballats es feren les parets, la porta i la volta, encaixant les peces amb gran habilitat, formant estructures, la majoria de les quals han resistit el pas del temps i es mantenen en molt bon estat. Com passa a les casetes, les dimensions són variables, i van des de les que a penes hi cap un jaç fins a les que tenen una desena de metres quadrats. Cal remarcar que són poc visibles, talment com si volguessin passar desapercebudes, camuflades en el paisatge, en una simbiosi perfecta amb l’entorn.

[Veure el mapa interactiu]

▼ Clicar damunt les fotografies per més informació:


	Barraca d'en Ros		Barraca d'en Marino		Barraca del Vermell		Barraques de l'Aragonesa		Barraca del Pocurull


	Barraca de l'Eduard		Barraca font del Pujol		Barraca del Pere Mosso

Tancats per bestiar

La ramaderia extensiva requereix disposar de llocs per tancar el bestiar quan anava a pasturar lluny del corral. Als terrenys calcaris és freqüent trobar-hi balmes i coves més o menys grans, que podien fer aquesta funció. Per aquest motiu, aquestes cavitats naturals han estat condicionades des de sempre per fer-hi estada persones o animals, a base de construir un tancat de pedra seca o lligada amb fang. A Capafonts n’hi ha algunes, de mides diverses, i han estat emprades per tancar el bestiar a la nit, i excepcionalment com a refugi de famílies senceres quan passà el front, l’any 1939.

[Veure el mapa interactiu]

▼ Clicar damunt les fotografies per més informació:


	Pilanot del Canya		Cova Fosca		Cova del Roquero		Cova del Corral		Cova del Rei


	Cova de l'Argany

Basses, rescloses, sequies...

   L'agricultura fou durant mil.lenis l'activitat principal dels habitants de la vall alta del Brugent, completada amb l'explotació del bosc, la ramaderia i altres d'importància més petita. El conreu de la terra en aquesta part de Catalunya té un element favorable: l'abundància d'aigua.
   Aquesta abundància ha condicionat l'activitat agrària i, en conseqüència, la vida econòmica de Capafonts. Durant segles ha funcionat un sistema d'aprofitament, a base de captacions, canalitzacions, sistemes de emmagatzematge i distribució, etc. Una xarxa de rescloses, sèquies, albellons i basses porta l'aigua des del riu o des de la font allà on s'aprofita per regar un tros de terra.
   Aquest panorama es perllongà en el temps fins que a mitjans del segle passat les coses començaren a canviart: es deixaren de conrear moltes terres, amb la qual cosa també restaren abandonades part d'aquestes instal·lacions que havien posat en funcionament els nostres avantpassats, fent front als estralls que es presentaven de tant en tant. Avui en dia moltes sèquies ja no porten aigua, mentre moltes basses i gairebé tots els bassots són fora d'ús, tot i que la majoria conserven més o menys intacta l'estructura.

   [Veure el mapa interactiu]

▼ Clicar damunt les fotografies per més informació:


	Resclosa del molí		Pantano		Pou del Gravat		Bassa del Barral		Bassa del Mingo


	Bassa del Maiet

Altres construccións

Altres coses fetes per la mà de l'home i escampades pel terme són les bases, sèquies, rescloses, aviadors, bacis, albellons, camins, passos de carro, arneres, forns de calç, forns teulers, carboneres, fies, saleres, tombes de caràcter arqueòlogic i jaciments de sílex, mines, pedreres, pous i sobretot els marges de pedra. De marges n'hi ha per tot arreu, milers, que posats un darrere de l'altre mesurarien quilòmetres; els més antics estan amagats dins dels boscos, d'altres en terres abandonades ja fa molts anys i molt pocs en terres encara conreades. Però potser ja ningú recorda l'últim que es va plegar.

[Veure el mapa interactiu]

▼ Clicar damunt les fotografies per més informació:


	Era del Ros		Mina de les Ferradures