Era l'antiga plaça del poble –abans de la construcció de l'església i la plaça noves–, lloc on els homes es reunien per fer petar la xerrada. A principis del segle XX encara es conservaven dos porxos sota de cal Miquelet i de cal Perxa, als quals, sobretot a l'hivern i els dies que el temps no permetia anar a treballar al camp, els homes s'aixoplugaven i prenien el sol. Les dones mai descansaven; les feines de la casa eren infinites i rarament anaven al Perxo; de tota manera, en diferents parts del poble, alguns llocs arrecerats del vent acollien grups de cosidores les tardes assolellades de la tardor i la primavera.
El Perxo era un element més de l'antiga plaça medieval, l'existència de la qual no podem posar en dubte, perquè les parades que hi ha sota d'aquest indret avui encara s'anomenen les "parades de Davall Plaça", i els pilars, les voltes dels porxos i els baixos de ca l'Ermitanet són de l'època.
Com és lògic, hi havia mil anècdotes referents a les coses que passaven en aquest indret. Recordo les batalles amb boles de neu entre els joves i els guàrdies civils, que immediatament desprès de la guerra tenien la seva caserna a l'Ajuntament.
[Veure]
A principis dels anys 50
A finals dels anys 60
A l'actualitat
Fotografia: Enric Fort Ferrer
-El Perxo de Cal Ferrer
-El Perxo de Cal Gravat
-El Perxo de Cal Pere Ros
[Tornar a l'Índex]